Solamente niñas/os y borrachas/os dicen la verdad
La gente suele contar que solamente las niñas/os y borrachas/os dicen la verdad. No sé cuanto de contradictorio tendrá esta teoría por el mero hecho de que no soy niño ni tampoco borracho, pero que les estoy intentando de contar una verdad…
Chevron Texaco, empresa de capital estadounidense, inundó la Amazonía ecuatoriana de petróleo y enfermedades, pero aún no ha pagado por ello pese a haber sido dictaminada como culpable por varios tribunales.
Seguramente las remediaciones, compensaciones económicas, puestos de trabajo, infraestructuras… no van a revertir ninguna enfermedad grave ni tampoco la situación de desolación que viven algunas comunidades, pero el cumplimiento de la resolución judicial dotaría a las familias afectadas de empoderamiento para emprender procesos de desarrollo alternativos (o no) al petróleo.
Es por eso, y aunque no soy partidario del uso de menores para fines ideológico-políticos, que abogo para escuchar su mensaje:
PD: Recuerda que si lo lees tú, el mensaje te llega a tí; si lo difundes (mail, twitter, facebook,…), el mensaje llega a much@s.
Los impactos de la extracción petrolera en la región fronteriza amazónica de Ecuador y Perú
De Marina Pera y Albert Pérez
Resumen
La región fronteriza amazónica de Ecuador y Perú goza de gran abundancia de recursos naturales, los cuales han estado explotados desde hace muchos años, pero es a partir de la década de los 70 cuando hubo un auge en la explotación del petróleo.
Se presenta un power point que estudia la interrelación entre la extracción petrolera y los efectos sobre el medio ambiente y los habitantes de esta región. Solo deben hacer clic en el siguiente enlace: Los impactos de la extracción petrolera en la región fronteriza amazónica de Ecuador y Perú
Para más información pueden redirigirse al artículo completo de Marina Pera y Albert Pérez entrado a un post del mismo blog (clic aquí) y seguidamente, una vez dentro, hacer un clic en el artículo completo.
L’ Amazònia equatoriana
L’Amazònia equatoriana és una regió de l’Equador de bellesa inigualable, amb una gran densitat de biodiversitat i que conté alguns dels hotspots més importants del planeta. Aquesta regió compta amb un gran nombre d’espècies desconegudes per a l’ull europeu, tant de fauna com de flora, i que la fan tan atractiva per a nosaltres els gringos.
No obstant, per molt amants de la natura que siguem, cal recordar que aquí som foresters i que són la gent nativa d’aquí a les persones que hem d’escoltar. Perduts enmig d’aquesta gran Selva, inclús el més atrevit europeu, és una presa fàcil per alguns dels animals no tan inofensius que es poden trobar.
Es tracta d’animals que han d’estar sempre alerta, perquè en el més petit descuit, passen de la natura al plat, per molt que alguns d’ells ens puguin sembla estranys. Menjar tots aquells animals que nosaltres desconeixem ens pot provocar excitació per la novetat, però cal que no oblidem mai que no es pot fer abús d’aquests. Les comunitats porten a terme una caça totalment sostenible.
No obstant, la presència de caçadors furtius, el tràfic d’animals, les indústries extractives,… estan acabant amb la vida de moltes espècies endèmiques de la zona i, per tant, extingint la seva presència a nivell mundial.
La cultura i l’espiritualitat són molt presents entre les comunitats indígenes, algunes de les quals intenten conviure de la manera més harmoniosa possible amb la natura. Una de les tradicions ancestrals és la beguda de la Chicha, la qual té un component social molt important entre aquestes persones. La chicha de l’Amazònia es fa principalment a partir de la yuca, la qual es pela, es tritura (mastegant o amb algun estri) i es deixa fermentar amb la saliva de la gent, aconseguint una graduació alcohòlica.
La chicha és un element omnipresent en qualsevol festa o ritual.
Aquesta naturalesa i espiritualitat fa que un estigui immers en una costant tranquil·litat.
Perquè la vegetació que hi ha present en aquesta regió és inigualable, com també els sorolls que t’envolten. Es tracta d’una regió amb una gran diversitat d’espècies vegetals desconegudes per nosaltres, de les quals a moltes se’ls dóna sortida en els mercats, especialment en els mercats indígenes.
Aquestes espècies usualment arriben per riu fins a posteriorment ser mercadejades en els pobles una mica més grans. Es tracta de grans rius, alguns d’ells navegables, on circulen tot tipus d’embarcacions… des de petites “quilles” (canoes) impulsades a palanca, fins a embarcacions a motor de fins a 100 passatgers.
I jo, em trobo aquí per a treballar. He vingut per a col·laborar en la investigació amb turbines de riu, fer el seguiment d’instal·lacions solars aïllades, participar en una publicació i, sobretot, per aprendre.
Divertint-me sempre que puc, enmig de la selva o allà on sigui,… Fent esport, compartint amb la gent i, sobretot, aprenent de tots aquells que m’envolten… Sense oblidar les meves arrels, la nostra cultura, la nostra gastronomia,… i intentant copsar el millor d’aquí i d’allà.
I Ara que sabeu que estic bé a equador… Només em queda enviar-vos… una abraçada!!!